Em dic Francesc Xavier Simarro Montané, tinc 44 anys,
estic casat amb la Montse i tinc dues filles de 12 i 14 anys ( Anna i Meritxell
Treballo de mestre d'escola i soc especialista en
educació especial. He estat Director durant dos cursos i Secretari altres
dos, en escoles d'Esplugues de Llobregat i de Sant Boi.
Fa alguns anys que escric poesia i he estat també
membre de l'equip d'autors ( responsable de la redacció i edició del text ) que
va publicar el llibre: "CORNELLÀ, Bàsquet i Ciutat. 70 anys creixent
junts" editat per Ediciones Gráficas Rey, S.L. 1a edició, Març 2001
que recull les activitats del Club Bàsquet Cornellà.
Francesc Xavier Simarro ha guanyat nombrosos premis de poesia
Reguitzel
version française ci-dessous
Quina meravella,
apropar-se a les formigues de tinta!
Deixar que pessigollegin la ment,
facin i desfacin el camí,
dels sentiments i les emocions.
Permetre que omplin,
el niu de la lectura,
amb brins de palla seca i eixuta;
on cremarà l'estupidesa,
dins les brases de la comprensió.
02-08-02
Suite de
Vallirana
1r Moviment.
A la mama de la Manoli.
Propers sentinelles d'escorça
no baden moment.
Una absència els abraça.
Sols l'esquelet del seient trist,
xiscla en silenci,
oblidat en un racó del menjador.
Aquella mare,
dona i companya, senyor Pepe!
No surt a la terrassa,
ni mostra la vida
en ulls oberts, presoners,
eixordadors
des del moll de l'os.
Hàlit de saba,
sang calenta de persona ferida
per llamps de malaltia.
Avui l'aroma passeja,
vigilant els narius
a qui ensarrona.
Flaire de "migas".
Extrem de gust i companyonia!
Esmicolem la tristesa!
"Villa Antoñita", té perfum:
a converses de cuina,
amics que es troben,
figues que es despengen,
caliu de brasa!
Guspires d'abraços que van ser.
Núvols juganers al gat i a la rata.
Encenalls que tu alimentes, Senyor!
Guàrdia de persones en trànsit.
Habitem balcons a la vida eterna,
fràgils d'arrels!
Vallirana (Barcelona) 26-08-02
Suite de
Vallirana
2n Moviment.
El tic-tac bressola de fons,
amoroseix un matí gris.
Mandreja el sol,
a qui espio des del menjador.
Tem que li demanem
on és la baralla perduda?
Gresca inútil pidolar uns naips
dormits entre llençols.
M'estalvio el neguit matiner.
Cotons i boires sabran
quan volen fugir d'escena,
alçant el teló d'un nou dimarts!
L'erupció de la rosada,
omple de clapes la terrassa.
Desigs dels cotons.
Embarassos de la creació!
Xipolleja el matí,
de llàgrima en llàgrima.
Pintes del paviment.
Cutis de dalt
on m'emmirallo!
Vallirana (Barcelona) 27-08-02
Suite de
Vallirana
3r. Moviment.
El so del seny s'apropa,
s'obre pas entre els turons.
Acarona alumnes arrelats,
atents a les beceroles de Déu.
El curs s'escriu en pissarra de pins,
aula dormida de la vall.
Pietosos llençols de boira
no gosen molestar,
mentre la campana
recita el sil.labari.
Preludi
de simfonies manuscrites,
en faristols de mars i cingleres!
Francesc Xavier Simarro - Vallirana(Barcelona) 28-08-02
Rimbambelle.
Version catalane de "Reguitzel"
Quelle merveille
s'approcher des fourmies d'encre!
Leur laisser chatouiller l'esprit,
faire et défaire le chemin
des sentiments et des émotions.
Leur permettre de remplir
le nid de la lecture
avec des brins de paille sèche et fanée;
où brûlera la stupidité.
dans les charbons ardents de la
comprehénsion.
Traduit par Francesc Xavier Simarro
|